Sonntag, 30. März 2014

Li Litt Prince (capitul 3)

LI LITT PRINCE
CAPITUL 3

III
Yo besonat mult témpor por comprender de u il es. Li litt prince, qui posit mult questiones a me, semblat nequande escutar. Per hasard captet paroles revelat a me poc a poc su secrete. Talmen il questionat quande il videt por li unesim vez mi avion (yo ne va dessinar mi avion, to vell esser un mult tro complicat afere por me):
"Qual es ti-ta cose?"
"To ne es un cose. It avia. To es un avion. It es mi avion."
E yo esset fier que yo posset dir a il, que yo posse aviar. Tande il clamat:
"Qualmen! Tu es cadet ex li ciel?"
"Yes", yo dit modestmen.
"Ay! To es vermen amusant ... "
E li litt prince havet un tre fort atacca de rision, quel infuriat me mult. It es important por me que on   egarda mi accidentes seriosimen.
Ma il continuat:
"Do anc tu veni del ciel! De quel planete tu es?"
In ti momente yo comprendet li secrete de su presentie e yo questionat hastosimen:
"Do tu veni de un altri planete?"
Ma il ne respondet. Il sucusset solmen mildmen li cap per examinar mi avion:
"Certmen, sur ti cose tu ne posse venir de un tre distant loco..."
E il inmerset se in un revada, quel durat longmen. Poy il prendet mi agne in su tasca e aprofundat se in li aspecte de su tresor.
Vu posse imaginar quant fortmen li alusion pri li "altri planete" devet desquietar me. Do yo efortiat me recever plu informationes pri to:
"De u tu veni, mi litt manette? U es tui hem? A u tu vole prender tui agne con te?"
Il respondet pos un pensativ tacentie:
"Li bux, quel tu ha donat a me, have li avantage que it posse servir por li agne quam hem in li nocte."
"Certmen. E si tu es gentil, yo va dar te anc un corde por ligar it durant li jorne. E in plu un palisette.
It semblat que ti proposition ofendet li litt prince.
"Ligar it? Qual strangi idé?"
"Ma si tu ne liga it, it va forcurrer..."
Il anc comensat rider:
"Ma a u it mey currer?"
"A alcú. Rect ... "
Tande li litt prince replicat:
"To fa nequó, it es tant litt che me in hem!".
E fórsan un poc melanolic il adjuntet:
"It ne posse ear lontanmen rect..."

Samstag, 29. März 2014

Laibach: The Whistleblowers (canzon)

Li post-industrial musica-gruppe Laibach de Slovenia ja existe desde 1980. Ili es li centre del avan-guardistic collective del arte „NEUE SLOWENISCHE KUNST“ (Nov slovenian arte). Laibach sempre lude anc con totalitari simboles e monstra per su arte que totalitari sistemas producte sempre li identic simbolica. Ma per li usada del tal simboles Laibach sempre defama anc li idés del totalitarisme quam nationalisme e comunisme. Ante quelc annus Laibach ja declarat su propri state „Li NSK-state“ con pasportes e un propri civitá. In ti-ci mensu nu li nov album de Laibach ha aparit con li nómine „Spectre“. Nu Laibach anunciat li formation de un partise con li nómine „Spectre“. On posse se registrar in li internet quam membre. Sam quam li NSK-state to es un utopic arte-projecte. Yo ha traductet li canzon „The Whistleblowers“ (Li Siflistes) del nov album. Li video e li textu monstra tre bon li simbolica e ironie de Laibach.



LAIBACH: THE WHISTLEBLOWER (LI SIFFLISTES)

 Noi ascende, noi cresce
Noi vade, noi sta altmen
Noi nequande cade
Tam grand quam li ciel
Tam distant quam li crepuscul
Noi vade
E noi ne cade.

Noi dormi, noi somnia
Con null témpor inter
Noi nequande halta
Sifflar nor cante
In li calore del nocte
Noi canta
Li spíritu es pur

De nord e sud
Noi veni del ost e west
Respirant quam un unité
Vivient in fama
O morient in flamme
Noi ride
Nor mission es benedit

Noi combatte por te
Por un libertá sin exemple
Noi pensa quam un unité
Noi rula along
Al tacte del tambur
Noi marcha
Li machine del nigri cruce
Noi sta sol

Ma bentost li die va arivar
Quande li libertá sona
Noi va incontrar denov
Nu eternimen
E vader
Ancor un vez quam un unité!

Montag, 17. März 2014

Li Litt Prince (Capitul 2)

Ci es li duesm capitul del Litt Prince

Atention: it es ancor ne finit!



LI LITT PRINCE

CAPITUL 2

II
Do yo restat sol sin alquí con qui yo vell har vermen conversar til yo havet un panne ante six annus in li deserte Sahara. It esset un defecte del motor. E proque yo ni havet un mecanico ni un passageto  che me, yo comensat totmen sol li desfacil reparatura. It esset por me un question pri vive e morte. Yo havet aqua por trincar por apen ott dies. Do ye li unesim vésper ha indormit in li sand, mill milies distant de omni habitat region. Yo esset plu abandonat quam un naufrageant person sur un flottuore in medie del ocean. Vu posse vos pro to imaginar mi surprise quande un strangi voce avigilat me in li aurora.
"Ples ... dessiner me un agne!"
"Qualmen, ples?"
"Dessine me un agne ... "
Yo saltat sur mi pedes, quam un fúlmine vell har tuchat me. Yo ha frottat mi ocules e regardat exactmen. Tande yo videt un litt, tre ínusual mannette, qui regardat me seriosimen.
Ci es li max bon portrete, que yo posset far plu tard de il. It ne es mi culpa. Yo esset ejectet del grand homes in li etá de six annus ex mi carriera quam pictor e yo hat aprendet dessiner nequó altri quam cludet e apert gigant-serpentes.
Do yo regardat me li aparation con grand e astonat ocules. Ne oblivia que yo esset milles de milies distant de chascun habitat region. Anc it ne sembla a me que li litt mannette ni ha perdit li via mi presc mort pro fatiga, fame o timore. It totmen ne fat li impression de un in li medie del deserte perdit infante, mill miles de chascun habitat region. Quande yo finalmen posset parlar, yo dit a il:
"Ma .... quo tu fa ci?"
Tande il repetit tre suavimen quam un tre seriosi cose:
"Ples ... dessiner me un agne ... "
Quande li secrete es tro impressiv on ne audacia resister. Tant absurd it semnlat a me – mill milies distant de chascun homan habitation e in mortal dangere – yo extraet ex mi tasca im fontan-plum. Pos to yo memorat me que hat studiat inter omnicos geografie, historie, calcular e grammatica e yo dit malhumorat que yo ne posse dessiner. Il respondet:
"To fa nequó. Dessine me un agne."
Proque yo nequande hat dessinat un agne,
[[ Image ]]
Li max bon portrete quel yo – solmen a un plu tard momente – esset capabil dessiner.
[[ a levul image de un agne]]
yo hat por il un del unic du dessines, queles yo capabil realisar. Ti del cludet gigant-serpente. E yo esset tre astonst quande yo audit li mannette dir:
"No! No! Yo ne vole un elefant in un gigant-serpente. Un gigant-serpente es tre dangerosi e un elefant besona mult loc. Che mi in hem es poc loc. Yo besone un agne. Dessina me un agne."
Do yo ha dessinat.
Li mannette spectat atentivmen, tande il dit:
"No. Ti es ja tre malad. Fa un altri."
Yo dessinat.
Mi amico subridet gentilmen e con indulgentie:

"Tu certmen vide ... to ne es un agne, to es un agno. It have cornes.. "
Ergo yo fat mi dessine ancor unvez. Ma it esset refusar sam quam li precedentes:
"To es ja tro old. Yo vole un agne, quel vive longmen."
Yo perdit li patientie, it esset vermen témpor perconstructer mi motor, pro to yo dessinachat ti dessine e grunir in plu:
"To es li bux. Li agne, quel tu vole, es intra it."
E yo surprisat quande li facie del mi yun criticard brilliat subitmen:
"To es totmen talmen, qualmen yo ha desirat it. Esque tu opine que ti agne besona mult herbe?"
"Pro quo?"
"Pro que it es omnicos che me in hem o tre litt ..."
"It va certmen suficer. Yo ha donat a te un litt agne."
Il inclinat li cap súper li dessine;
"Ne tant litt quam ... Ma vide! It es indormit ... "
Talmen yo fat li conossentie del petit prince.


Li Litt Prince (Capitul 1)

Ante 70 annus ha aparit li famosi roman "Li Litt Prince" de Antoine de Saint-Exupéry. It es traductet in mult lingues. Ma li version in Interlingue ancor manca. Ma yo va changear to. Ci yo publica mi unesim versiones del traduction del ovre. Ma ili es ancor ne corectet! Yo ha traductet it ex li german!

LI LITT PRINCE 

CAPITUL I




POR LÉON WERTH
QUANDE ES ESSET ANCOR UN PÚER

((Image))
I
Quande yo esset six annus, yo videt unvez in un libre pri li jungle quel have li titul „Experit racontas“, un magnific image. It monstrat un gigant-serpente, qualmen it devorat un bestie. Ci es un copie del image.
In li libre esset scrit. "Li boas devora su preda in tot sin machar it. Pos to ili ne posse mover se e dormi six mensus por digester it."
Tande yo hat mult reflectet pri aventura in li jungle e yo finit per un color-crayon mi unesim dessine. Mi dessine nró. 1. It aspectet talmen:
((Image))
Yo ha monstrat li grand homes mi mastre-ovre e yo questionat les si mi dessine timenta les.
Ili solemen respondet: "Pro noi deve timer nos pro un chapel?"
Ma mi dessine ne monstrat un chapel. It monstrat un gigant-serpente, quel digeste un elefant. Pos to yo ha dessinat li interiore del boa, por explicar it al grand homes. Ili ya besona sempre explicationes.
Ci es mi dessine nró. 2.
((Image))
Li grand homes ha consiliat cessar dessinar apert o cludet gigant-serpentes e que yo mey plu interessar me por geografie, historie, calcular e grammatica. Talmen evenit it que yo abandonat un grand cariera – nam li de un pictor – ja in li etá de six annus. Li dessuccesse de mi dessines nró. 1 e nró. 2 hat descorageat me. Li grand homes comprende nequnade alquó self e it es tro penosi por li infantes explicar les to sempre e sempre denov.
Do yo esset fortiat selecter un altri profession e yo aprendet aviar. Yo circumaviat partú in li munde e li geografie ha auxiliat me vermen mult pri to. Yo posset a prim vise distinter China de Arizona. To es tre practic si on ha perdit li via in li nocte. In li curse de mi vive yo esset in contacte con mult seriosi persones. Yo havet relationes con mult adultes e yo havet li chance observar les totmen ex li proximitá. Secun mi opinion to ne havet un tre bon efecte a me.
Si yo incontrat alcun, qui sembla a me un poc plu astut, yo provat it com mi dessine nró. 1, quel yo hat conservat tre cuidosimen. Yo volet vider, ca il es vermen astut. Ma chascun vez yo recivet li response: "To es un chapel." Pos to yo conversat con il ni pri bois ni pri jungles ni pri li stelles. Yo consentit con su vise-punctu. Yo conversat con il pri bridge, golf, politica e cravattes. E li grand hom esset tre satisfat har incontrat un tal rasonabil mann.